diumenge, 22 de novembre de 2015

Per a una Assemblea Nacional de Diània I

El passat 20 de novembre (es va triar la data a propòsit?) es va anunciar la creació d'un Consell Econòmic i Social de les Comarques Centrals Valencianes en un acte que va tindre lloc a Ontinyent amb el bateig i benedicció de Ximo Puig. Entre d'altres, estaven presents alcaldes, diputacions, universitats, la Caixa d'Ontinyent, Baleària, etc. Poca broma no? Aquest 23 de novembre a les 12 h, a més, tindrà també lloc una taula redona organitzada per la Universitat de València amb presència dels alcaldes d'Ontinyent, Gandia, Alcoi i Xàtiva. Aquestos esdeveniments que fa temps que esperàvem, m'han espenten a difondre que a finals de desembre de 2014 va tindre lloc una reunió a Xàtiva amb l'objectiu de posar en marxa una mena d'Assemblea Nacional de Diània. I tot que no li vam donar difusió si sospite que la notícia va córrer més enllà de la pròpia reunió ja que entre els assistents hi havia gent vinculada a diversos partits polítics i alguns periodistes. És cert que, de moment, tal assemblea no ha tirat endavant, però el simple fet de pensar-la ja és un desafiament, que els esdeveniments estan demostrant que és més necessari que mai. Amb aquest objectiu vos deixe amb l'escrit que vaig preparar aleshores. La fotografia que adjunte està extreta d'un cartell de la fira de Xàtiva del segle XIX. A diferència de la majoria dels cartells de l'època que estan signats, aquest és anònim. Què pretenia representar l'autor: Artemisa? Diana? una dona ibera? o potser una dona iberomusulmana? o tal vegada una Mare de Déu cristiana? diguem-li Diània.

Dona amb el símbol diànic del creixent horitzontal, cartell de la Fira de Xàtiva de 1893


Què és Diània?

Diània són les comarques del País Valencià situades al sud de la província de València i al nord de la d'Alacant, també conegudes com Comarques Centrals del País Valencià: L'Alcoià, la Vall d'Albaida, la Canal de Navarrés, el Comtat, la Costera, la Marina Alta, la Marina Baixa i la Safor les quals tenen una activitat econòmica diversa basada en el turisme, els serveis, l'agricultura i ramaderia i la indústria entre les que destaquen les del joguet, el tèxtil, el paper, el vi i els licors. A elles caldria afegir, entre d'altres, pobles històricament vinculats com Castelló de la Ribera (antigament Castelló de Xàtiva), Xixona (Alcantí) o Cabdet (província d'Albacete) situats actualment fora de les comarques esmentades.

Història de Diània


Diània és un territori muntanyós amb unes fronteres naturals (els rius Xúquer i Xixona, la Mediterrània i l'Altiplà Castellà) així com un paisatge, un clima, una flora i una fauna diferenciades arran dels quals les seues manifestacions culturals han tingut també trets distintius. Aquestes, políticament, han tingut la seua concreció en l'antiga Saitabi íbera i el Camp Setabità o territori que l'envoltava, així com també, en època islàmica, en la Taifa de Dénia, durant la qual el territori fou un estat independent, i finalment, en la Governació de Xàtiva (1305-1707) i la posterior i breu, Província de Xàtiva (1821-23).

Cultura diànica

Diània té una cultura diferenciada del País Valencià que té el seu origen en el substrat íber molt anterior al país i a la mateixa ciutat de València (aquesta és d'origen romà). Entre els seus trets culturals distintius està el fet de parlar, la major part de les comarques i la població, un català diferenciat anomenat valencià meridional o xativí, també la festa de moros i cristians, plats com la fideuà i l'arròs al forn, dolços com la monjàvena i la pansa, begudes com l'herberet i el café-licor, músiques i danses com la dansada, l'ú i l'ú i el dotze, el cant de batre i la versada i una forta activitat literària i musical que té referents clàssics com Joanot Martorell, Ausiàs March o Lluís del Milà i exemples actuals com l'escriptora Isabel Clara-Simó o els músics Raimon, Pep Botifarra o el desaparegut Ovidi Montllor.


Per què s'anomena Diània?

Com tots els íbers, els íbers de la Contestània nord o Diània veneraven a la Natura, així que feren seu el culte a la deesa grega dels animals i la fertilitat Àrtemis, la qual era anomenada pels romans Diana i fou substituïda, posteriorment, pels cristians per Maria. Aquesta tradició ha arribat fins als nostres dies a través dels nombrosos temples dedicats a la Mare de Déu, així com a través de les festes de Moros i Cristians, pròpies dels pobles de Diània com Alcoi, Bocairent, Ontinyent, Cocentaina, la Vila Joiosa, etc., que, inicialment, eren festes Marianes.

Origen de les reivindicacions diàniques

Aquestes ja existien en època del Regne de València i consistien en la millora de la situació fiscal i jurídica dels llauradors dianencs i de l'estatus polític de Xàtiva, capital dianenca i segona ciutat del regne, a la qual València veia com una rival. Aquestes disputes es plasmaren en dues guerres amb València i el rei conegudes com a Germanies, durant les quals L'Encobert es va proclamar rei a Xàtiva, a les que caldria afegir les revoltes morisques que també tingueren una especial incidència a Diània. El 1705, la revolta maulet, iniciada a Altea i liderada per Joan Baptista Basset, també va tindre el seu epicentre a Diània on, posteriorment, ciutats com Xàtiva, Ontinyent, Dénia o Alcoi continuaren lluitant contra la invasió castellana després de la batalla d'Almansa i de la rendició de València. 
El 1707, amb la derrota de la Corona d'Aragó per Castellà, al centralisme valencià (panvalencianisme) s'afegí el centralisme castellà (pancastellanisme) arran de l'Extermini de Xàtiva, que és com es coneix al genocidi perpetrat per tropes castellanes i franceses sobre l'antiga capital de Diània, amb la connivència de València que, com a capital del Regne hauria d'haver acudit en la seua ajuda, i que tingué la seua continuació amb l'assassinat de civils i l'execució dels soldats dianencs, sense judici previ, a tot el territori. L'incendi, destrucció de la ciutat, l'assassinat i la deportació d'habitants a Castellà, fou ordenat el 17 de juny de 1707 per Felip V i posat en pràctica el 19 de juny. El rei, intentà, a més, construir una nova ciutat poblada per colons castellans sobre la capital diànica a la que anomenà Nueva Colonia de San Felipe. Gràcies al dianenc Joaquim Llorenç Villanueva, durant el període liberal de principis del XIX, Xàtiva recuperà el seu nom i es creà la Província de Xàtiva, però el borbó Ferran VII, besnét de Felip V, abolí la demarcació jurídica. La posterior divisió territorial de Javier del Burgo dividí Diània, de forma artificial, Diània en dues províncies, Alacant i València, situació que ha propiciat l'espoli econòmic i cultural per part d'aquestes dues ciutats. En els anys 90 del segle XX sorgí la proposta, al voltant de l'Institut Alfons el Vell de Gandia, de recuperar l'espai diànic mitjançant el projecte de les Comarques Centrals del País Valencià i la creació del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, al capdavant del qual es va posar l'alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, i que va rebre subvencions europees, però que, una vegada esgotades aquestes, va quedar aparcat. Finalment, cal dir que l'actual cap de l'Estat Espanyol, el rei Felip VI, que fou proclamat el mateix dia de l'any que començà a executar-se l'incendi de Xàtiva,s'ha negat en dues ocasions a demanar disculpes en nom de la Casa Reial pel que va passar.

La situació actual del conflicte diànic


Actualment, a l'espoli fiscal que ja patia des de València, Diània ha hagut d'afegir l'espoli fiscal sobre el País Valencià per part del Regne d'Espanya. Aquest segons el col·lectiu L'Or delsValencians, és insòlit a la resta del primer món i, a més, inconstitucional. Però per a Diània es veu agreujat per la divisió en tres províncies, ja que al mancar d'una circumscripció electoral, no té veu ni vot al Congrés ni al Senat estatals. A això cal afegir que, per la manca d'una diputació, s'ha vist no sols discriminada, pel que fa a insfraestructures, sinó espoliada patrimonialment per València i Alacant. Exemples d'això són la denominació turística “Montañas de Alicante” per referir-se a les muntanyes diàniques o la ubicació del Guerrer de Moixent a València. D'aquesta rapinya per part de València i Alacant és una altra mostra l'espai universitari, que ha sigut colonitzat per extensions de les universitats d'aquestes dues ciutats, per tal d'evitar la creació d'una Universitat Diànica; o també el repart de la zona vitivinícola la Costera-Vall d'Albaida-Comtat-Marina Alta entre dues denominacions d'origen diferents Alacant i València, quan és evident que formen una continuïtat diferenciada; la submissió dels ports de Gandia o Dénia, entre d'altres, a les autoritats portuàries de València i Alacant i, per tant, als interessos econòmics d'aquestes ciutats; o la situació de mitjans de transport com l'agonitzant línia Xàtiva-Alcoi o la inexistent connexió ferroviària Gandia-Dénia, en les quals no s'inverstix perquè es prima la connexió AVE amb Madrid, de forma tal que quasi es tarda el mateix en anar de València a Madrid (1 h 38) que de Xàtiva a Alcoi (1h 12 en teoria!). A aquest problema caldria afegir els perjudicis que patix Diània, compartits amb altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, per la manca d'inversions en l'Arc Mediterrani per part del Regne d'Espanya. Per a acabar, la situació de Diània és encara més injusta si se la compara amb altres territoris espanyols: així mentre que Diània té aproximadament 800.000 habitants i careix d'existència legal, de circumscripció electoral i de qualsevol institució pròpia, La Rioja o Cantàbria amb 323.000 i 593.000 habitants respectivament tenen Govern Autònom, Diputació provincial, Govern Civil, diputats al Congrés i el Senat estatals i el reconeixement com a Regió local d'Europa.

Entrades populars