diumenge, 15 de juny del 2014

Conclusió (El substrat ibèric del País Valencià i la història de Catalunya, 12 de 12)

Pintada neonazi amb el nom iber abreviat de Xàtiva
Per acabar crec que podem dir que és possible fugir del panvalencianisme que beneficia al pancastellanisme i pensar el País Valencià sota altres categories històriques com l'Edetània i la Contestània. Dins d'aquesta darrera podríem distingir, a més, una identitat pròpia d'arrels íberes, Diània que pel perill que representa per a Espanya, València i més tardanament Alacant ha estat objecte d'especial censura i anulació històrica i social. Si Catalunya no vol renunciar a l'àmbit de la catalanitat, haurà de repensar els Països Catalans per evitar caure en panvalencianisme i fomentar així, de retruc, el pancastellanisme. Altrament, està abocada a un parany en la qual ella mateixa és presa i presonera. Per fer-ho cal que recupere el seu substrat ibèric i busque un punt d'unió amb els valencians. Si no ho fa, renunciarà a més de 1000 anys d'història deixant un camp obert als seus enemics perquè se l'apropien. Així a València, la ultradreta ja ha intentat cercar un antecedent de València en el regne islàmic de Balansiia i ha arribat a defensar que els moros valencians ja parlaven la llengua valenciana, fent coincidir l'origen d'aquesta amb els íbers valencians. Aquesta onada d'ultradreta ja ha arribat fins a Xàtiva (vegeu imatge). Altra opció no és recomanable, ja que renunciar a l'àmbit de la catalanitat implica perdre nombre parlants, el recolzament dels valencians catalanistes i transmetre un missatge internacional de falta de serietat amb el conflicte lingüístic entre catalans i valencians. El camí passa, per tant, per un viatge cap a Ibèria on Diània podria obtindre l'ajuda de Catalunya per recuperar la seua existència i Catalunya l'ajuda de Diània per redissenyar les relacions entre catalans i valencians i repensar els Països Catalans.

Entrades populars